Estimat diari,
El dissabte, a altes hores de la nit, concretament a les 3 de la matinada, que no sé si sortia de festa (cosa poc probable en mi) o m’aixecava aviat (aviat si, però tampoc no tant), començava un viatge d’anada des de casa fins a la porta de l’hotel de 19 hores. Tota una pallissa.
El primer vol cap a Frankfurt res fora de l’habitual en aquests casos, però a la cua d’embarcament a Frankfurt ja es respirava l’ambient de MVPs. Gairebé tot l’avió n’era ple: alemanys, croats, italians, noruecs, suïssos, israelites, espanyols, etc.. Se’ls distingeix per les motxilles, els jerseis, les jaquetes… i, com no, pels comentaris. No, no es parla del temps, no es parla de les vacances, es parla de tecnologia. Què frikis!
El comentari més comú a l’avió: It’s a long trip! Cosa que dóna per molt: dormir, jugar amb els portàtils, veure la tele o xerrar a la cua de l’avió. Destacable la conversa amb altres MVPs de Israel sobre les infraestructures a Azure amb la implementació de les xarxes privades i híbrides.
Un cop a l’hotel, a les dues del migdia, toca aguantar fins el vespre i què millor que anar al centre comercial de Bellevue. El primer és el primer i, tot i el cansament, abans que res, cal passar per una botiga de AT&T per tenir Internet al mòbil. Avui dia imprescindible!. Del viatge de l’any passat és el què més vaig trobar a faltar, no només per saber on ets i cap on anar sinó també per quedar amb la gent. Com ens han canviat aquests dispositius!
Amb Internet a la mà, toca donar un volt pel centre comercial que està ple de vilatans: és Halloween. Nens i adults tots disfressats. El que més m’ha sorprès és que no són les típiques bruixes de terror mig moribunds, etc.., sinó que es disfressen de qualsevol cosa: princeses, cowboys, executius, fades, bruixes, etc… Excepció de la joventut, on el terror és el nivell de la faldilla, com més amunt millor. Sembla barruer, però és inevitable i molt sorprenent. Al final t’hi acostumes.
Xino-xano, arribem a… la Microsoft Store. Plena a vessar de gent on toquen, proven, pregunten, juguen amb els seus productes. Com aguantar-se davant la Microsoft Surface Pro 4? Jugant amb el OneNote i el llapis. Quines maquinetes! I la Microsoft Surface Book! És increïble en quant a disseny i ergonomia. Amb lo gran que és i no pesa res! Tant la pantalla com el teclat. Un bloc de notes DIN-A4 pesa més que tot el conjunt.
Està clar que hauré de tornar a deixar-me caure per aquí un moment que estigui més buit, tot i que serà difícil. Encara no es veuen massa MVPs, la majoria passen els primers i últims dies a Seattle, perquè és una ciutat més gran, però quan estiguem tots per aquí anem tots com mosques al pot de la confitura.
El diumenge ha estat un dia per aclimatar-se amb tant canvi horari, d’agafar forces per la increïble setmana que ens espera. Ha estat el moment del registre i d’anar veure apareixent MVPs per tota la ciutat.
A la nit hem fet un sopar tots els MVPs de Espanya en una típica hamburgueseria americana. Ha estat el moment de compartir experiències entre professionals IT i desenvolupadors de com s’orienten els serveis de Microsoft: SharePoint, Windows Mobile, Skype, Azure, System Center, Office 365, etc… És molt enriquidor i tot un plaer poder compartir totes aquestes experiències.
Comença la marató! Agafem forces durant l’esmorzar, com no, amb més comentaris de tecnologia. És la típica conversa durant tots aquests dies: que opines d’això, com veus allò, té futur això altre, etc… Estem tots ben malalts! Això sí, a partir d’aquí tot sota NDA, és a dir, no se’n pot parlar, no es poden fer fotos, no es pot publicar, no es pot respirar, … tot secret, secret, secret. Almenys ens hi deixen participar i ens informen! És el mal menor que hem de patir i que tots tenim assumit i que ens ho prenem amb humor.